El jo fenomenològic
Avui m'he llevat a mitja nit, i just al despertar-me he sentit com el meu intestí es movia i feia algun soroll. Un soroll i moviment incontrolable, autònom, inesperat, però que qualsevol identificaria com a pròpi i normal. Tanmateix, he notat com el meu cos em despertanyia, i era incapaç de reconèixe'm a mi mateixa en un massa de matèria que, en el fons, és desconeguda. I que tampoc he escollit. Que jo no he vist mai ni veuré mai aquest intestí meu que ara es mou, jo no podré veure mai els meus òrgans, tot i que em conformin i em donin l'agència de "jo". He pensat que jo no podia ser tot allò que desconec, que es mou i fa sorolls sense que jo ho decideixi, que el meu cos només era un artefacte perquè jo pugués moure'm dins el pla terrenal. Però llavors he pensat, si el meu cos no és més que una eina, una extensió de mi, un vehicle per anar pel món, qui sóc jo? Jo sóc etèria, sóc un concepte, una ment pensant. Si el meu cos em despertany, qui és aquesta veueta ...